dimecres, 27 de novembre del 2013

Sant Gregori-Sant Gregori- Sant Gregori

Avui he anat a preguntar-li al meu avi si sabia coses o recordava coses del seu avi i m’ha dit que algunes coses les recordava i ni havien d’altres que els seus pares li explicaven de petit.
Quan jo vaig néixer ell ja era mort, però jo des de petita he volgut saber com era el meu rebesavi coses sobre ell; com era, quin caràcter tenia, com va ser la seva vida, a que es dedicava…
Ell es deia Joan, i era molt carinyós amb el seu net, el record més bo que tenen és de un dia que estaven pescant a la Barca el riu que passa per Bescanó i estaven xerrant tot d’una el meu avi es va amagar darrere seu i el seu avi, sense saber-ho es va tirar enrere així donc el meu avi va caure de culs a l’aigua, aquesta anècdota no l’ha pogut oblidar mai i li fa molta gràcia. En Joan vivia a Sant Gregori en una casa de pagès que estava entre prats, ell quant portava 15 anys amb la Rosa es van casar i van estar junts fins la mort.
En Joan es dedicava a treballar al camp, fent de pagès amb un seu amic que l’ajudava.

Això es tot el que m’ha pogut explicar el meu avi, ja que el meu besavi fa anys que va morir, m’ha agradat molt saber coses noves sobre els meus familiars.

A manera de preludi

Avui el meu avi a fet vuitanta anys. L'Alfons Planas Beatriu està bé de salut, va a caminar cada dia llegeix el diari, mira la televisió i balla sardanes. El que puc dir d'ell és que si s'enfada és molt seriós. Dies enrrere vaig pensar que un fet com aquest- complir vuitanta anys- era un esdeveniment digne de ser celebrat.
Aquesta festa, consistiria a anar a dinar a un restaurant, davant de casa, a molts pocs metres.
Encarregar un pastís de nata amb un dibuix d'uns senyors i senyores ballant sardanes, i amb les vuitanta corresponents espelmes. Per donar un aire més festiu a la diada convidaria tots els familiars i amics.
Aquesta tarda a les set li han portat molts regals, encara que no calia.
Després de dinar vam estar parlant entre tots, li va agradar molt tornar a parlar i saber coses l'un de l'altre de nou.
En quedar-nos sols, he agafat una llibreta i un bolígraf i li he demanat que m'expliqués com havien estat els seus vuitanta anys amb gran tranquil·litat m'ha dictat tot això que vosaltres ara llegireu.