A manera de preludi

Avui el meu avi a fet vuitanta anys. L'Alfons Planas Beatriu està bé de salut, va a caminar cada dia llegeix el diari, mira la televisió i balla sardanes. El que puc dir d'ell és que si s'enfada és molt seriós. Dies enrrere vaig pensar que un fet com aquest- complir vuitanta anys- era un esdeveniment digne de ser celebrat.
Aquesta festa, consistiria a anar a dinar a un restaurant, davant de casa, a molts pocs metres.
Encarregar un pastís de nata amb un dibuix d'uns senyors i senyores ballant sardanes, i amb les vuitanta corresponents espelmes. Per donar un aire més festiu a la diada convidaria tots els familiars i amics.
Aquesta tarda a les set li han portat molts regals, encara que no calia.
Després de dinar vam estar parlant entre tots, li va agradar molt tornar a parlar i saber coses l'un de l'altre de nou.
En quedar-nos sols, he agafat una llibreta i un bolígraf i li he demanat que m'expliqués com havien estat els seus vuitanta anys amb gran tranquil·litat m'ha dictat tot això que vosaltres ara llegireu.