COM ES VAN CONÈIER ELS MEUS ÀVIS
Era a casa dels meus avis, i he
pensat que els podria preguntar com es van conèixer, perquè m’agradaria saber
com va començar la seva historia d’amor i com va ser el moment que van decidir
estar junts. Per començar he agafat un bloc de notes i un bolígraf i m’he posat
a redactar el que m’explicaven:
-Nosaltres ens vam conèixer a l’escola.
Quan vaig veure a la teva àvia em va sorprendre molt, no l’havia vist mai
enlloc, aquell era el primer dia. Des del primer moment vaig pensar que era una
noia bonica: no era ni baixeta ni alta, podríem dir que era d’una estatura
mitjana, tenia uns cabells llargs, d’un color castany, i en el precís moment
que ens vam mirar, vam sentir alguna cosa tots dos, com unes papallones a la
panxa com quan t’agrada algú, però aquell dia no vam parlar. Vam començar a
parlar més tard, una o dues setmanes després que comencés l’escola. Un dia, a l’hora
d’esbarjo, vam estar parlant i de cop ens vam acostar i ens vam besar, al cap d’un
temps ens vam fer xicots i vam viure molt bones experiències i ara som aquí,
tots dos, junts, casats i amb dos fills, i molt feliços de la vida que portem.
Del que em va explicar el meu
avi, he vist to el positiu que hi ha en l’amor, i que si t’estimes, l’amor dura
per sempre, siguis on siguis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada